No es diu -No puc-. Es diu -M'ajudes?-

Els infants a partir del moment de naixement viuen tot un seguit de situacions, reben tot un seguit d’estímuls que poc a poc aniran dibuixant, perfilant i marcant la seva personalitat.

Un element essencial per el bon desenvolupament cognitiu de la persona és la seva autoestima. En la generació d’aquest concepte d’un/a mateix/a, intervenen directament l’afecte, l’estima, l’enteniment de les seves necessitats per part dels adults que els acompanyen i la sensació de seguretat per a créixer. També son importants les oportunitats d’èxit, en el desenvolupament de les seves habilitats, destreses i competències.

 Segons Damon i Hart “l’autoestima implica una orientació afectiva capaç de ser avaluada positiva o negativament. Les avaluacions que faci l’infant de les seves pròpies competències influiran en les experiències emocionals i en la conducta en futures situacions semblants; per tant influeixen en la seva personalitat global”.

Per una altre banda, el llenguatge com a eina essencial de la comunicació humana, juga un paper important doncs les paraules no son exemptes de càrrega emocional, per tant tenen influències en la generació de l’autoconcepte  dels infants, és per això que tant pares/mares... com educadors/es hem de procurar dirigir-nos als nens i nenes amb les paraules apropiades per a cada moment. El llenguatge dels infants, sobretot els que s’inicien en la parla és limitat i molt conceptual, el domini de la paraula implica un canvi en la relació amb l’entorn, s’inicia el simbolisme i la capacitat de representació.

Des de l’escola bressol Dracs, aquestes dues idees les tenim molt presents, i els practiquem cada dia, sobretot canviant el “no puc” d’un infant pel “m’ajudes?”.

El nen/a davant un problema, com podria ser pujar un esglaó de psicomotricitat, ens dirà “no puc” i les seves paraules ja representen un fre per elles mateixes, dons davant d’aquest “no puc” no hi ha alternativa, la única sortida és: Si o No. Per el contrari si aquesta mateixa situació l’infant l’enfronta dient “M’ajudes?”, trenca amb aquest binomi i obre pas a un il·limitat camp de sortides al repte, a més demostra la seva confiança en l’adult de referència, que oferirà els recursos necessaris perquè conjuntament amb esforç es superi la dificultat; pugi i baixi de l’esglaó amb èxit.

Segons Erickson (1902-1994) dels 0 als 2 anys els infants passen per la crisis de confiança Vs desconfiança, que serà importantíssim en el desenvolupament futur de la persona. Si hem generat espais de confiança durant el seu creixement l’infant sabrà que podrà comptar amb l’entorn en els moments necessaris i per tant tindrà un punt de recolzament essencial.

Des de Dracs treballem per la generació d’aquesta confiança que és bàsica pel desenvolupament integral de la persona. Confiem en els infants i les seves capacitats i els acompanyem amb un llenguatge que ofereix oportunitats, recursos, solucions creatives. 

Parlem amb un vocabulari generador de confiança, que els transmet: t’estimen, tens recursos, segur que d’aquesta te’n surts amb èxit.