Els infants a
partir del moment de naixement viuen tot un seguit de situacions, reben tot un
seguit d’estímuls que poc a poc aniran dibuixant, perfilant i marcant la seva
personalitat.
Un element
essencial per el bon desenvolupament cognitiu de la persona és la seva autoestima.
En la generació d’aquest concepte d’un/a mateix/a, intervenen directament
l’afecte, l’estima, l’enteniment de les seves necessitats per part dels adults
que els acompanyen i la sensació de seguretat per a créixer. També son importants
les oportunitats d’èxit, en el desenvolupament de les seves habilitats,
destreses i competències.
Segons Damon i Hart
“l’autoestima implica una orientació afectiva capaç de ser avaluada positiva o
negativament. Les avaluacions que faci l’infant de les seves pròpies
competències influiran en les experiències emocionals i en la conducta en
futures situacions semblants; per tant influeixen en la seva personalitat
global”.
Per una altre
banda, el llenguatge com a eina essencial de la comunicació humana, juga un
paper important doncs les paraules no son exemptes de càrrega emocional, per
tant tenen influències en la generació de l’autoconcepte dels infants, és per això que tant
pares/mares... com educadors/es hem de procurar dirigir-nos als nens i nenes
amb les paraules apropiades per a cada moment. El llenguatge dels infants,
sobretot els que s’inicien en la parla és limitat i molt conceptual, el domini
de la paraula implica un canvi en la relació amb l’entorn, s’inicia el
simbolisme i la capacitat de representació.
Des de l’escola
bressol Dracs, aquestes dues idees les tenim molt presents, i els practiquem
cada dia, sobretot canviant el “no puc” d’un infant pel “m’ajudes?”.
El nen/a davant un
problema, com podria ser pujar un esglaó de psicomotricitat, ens dirà “no puc”
i les seves paraules ja representen un fre per elles mateixes, dons davant
d’aquest “no puc” no hi ha alternativa, la única sortida és: Si o No. Per el
contrari si aquesta mateixa situació l’infant l’enfronta dient “M’ajudes?”,
trenca amb aquest binomi i obre pas a un il·limitat camp de sortides al repte, a
més demostra la seva confiança en l’adult de referència, que oferirà els
recursos necessaris perquè conjuntament amb esforç es superi la dificultat; pugi
i baixi de l’esglaó amb èxit.
Segons Erickson
(1902-1994) dels 0 als 2 anys els infants passen per la crisis de confiança Vs
desconfiança, que serà importantíssim en el desenvolupament futur de la
persona. Si hem generat espais de confiança durant el seu creixement l’infant
sabrà que podrà comptar amb l’entorn en els moments necessaris i per tant
tindrà un punt de recolzament essencial.
Des de Dracs
treballem per la generació d’aquesta confiança que és bàsica pel
desenvolupament integral de la persona. Confiem en els infants i les seves
capacitats i els acompanyem amb un llenguatge que ofereix oportunitats,
recursos, solucions creatives.
Parlem amb un vocabulari generador de confiança,
que els transmet: t’estimen, tens recursos, segur que d’aquesta te’n surts amb
èxit.
