LA VELLA QUARESMA   

La vella Quaresma representa l'època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i  vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període  que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Durant el regnat de la vella Quaresma no es  poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt. Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita.  La Vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa  boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre i a la calma.  Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua.  Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de  bacallà.   La Quaresma es feia llarga i soferta, plena de privacions. Només la diada de Sant Josep, el 19  de març, n'era un respir,  i oferia el gust deliciós de la crema tradicional, tan llaminera.   Sabieu que... ... el Carnaval és una festa mòbil El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en  diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la  Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen  les festes de Carnaval han de consultar la data als experts. ... era típic d'aquestes dates cuinar l'olla dels pobres L'olla dels pobres era un menjar a base de carn de porc que es donava a la gent necessitada.  Amb aquest acte solidari s'intentava ajudar les persones pobres a suportar el llarg període  d'abstinència que venia després del Carnaval. ... les paraules Carnaval i Carnestoltes no tenen el mateix origen La paraula "Carnestoltes" ve del llatí "Carns toldrem", que significa "privació de carn". Es refereix  al temps de Quaresma, en el qual, segons la tradició, no es pot menjar carn. En canvi, la paraula   "Carnaval" té dos orígens. Per un costat, ve de "Carnis avalis", que vol dir "carns privades",  i que també fa referència a la Quaresma. Per l'altre, ve de "Carrus navalis", un gran vaixell amb   rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per les ciutats. El carro  i el vaixell representaven el cos humà; els cavalls, la força; i les regnes, la intel·ligència i la voluntat.  Amb això volien dir que durant aquests dies l'home era lliure. Aquesta és la Vella Quaresma que hem fet aquest any a l´ Escola Bressol Dracs

La Festivitat de Sant Medir

Per qui no tingui plans aquest cap de setmana, però tampoc vulgui quedar-se a casa, tot i el fred que fa, us animem des de l´Escola Bressol Dracs a deixar-vos caure pel barri de Gràcia i disfrutar de la festivitat de Sant Medir. Us recomanem que porteu un paraigua ben gran per la pluja de caramels que llencen les diferents colles, tradicional d´aquesta festa.

Si us interessa saber una mica més sobre l´origen d´aquesta festivitat us adjuntem un petit article que esperem us sembli interessant.

Us deixem també el link per poder veure la programació de les activitats d´aquest cap de setmana.

http://www.santmedir.org/

Festivitat de Sant Medir

Segons la tradició, Sant Medir (o Sant Emeteri) era un pagès català que vivia cap a l'any 303 a la vall de Gausac (avui anomenat Vall de Sant Medir) a la serra de Collserola en el terme de Sant Cugat del Vallès.

Durant el domini romà de Dioclecià, cristians arreu de l'imperi Romà van ser perseguits, entre d'altres Sever, bisbe de Barcelona. Perseguit pels romans, va fugir per l'antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà a Medir plantant faves als seus camps a prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Quan Sever marxà, les llavors de les faves, miraculosament, van créixer i florir com si ja portessin mesos plantades.

Poc després, els perseguidors romans, en trobar Medir, preguntaren pel bisbe i ell respongué amb la veritat: que mentre ell sembrava les faves, el bisbe hi havia passat. Els romans pensaren que Medir se'n burlava i protegia el bisbe, de manera que el portaren pres i, quan van capturar Sever, van martiritzar tots dos, degollant Sant Medir.

Festa de Sant Medir

Els nens i nenes de Barcelona gaudeixen cada mes de març d'una de les festes “més dolces” de la ciutat. Els carrers i les places de l'encantador barri de Gràcia es converteixen a una festa de caramels, bandes de música i carrosses de cavalls. Es tracta de la Festa de Sant Medir i té els seus orígens, segons la tradició, en la figura del sant que va viure cap a l'any 303 a Barcelona sota el domini romà de Diocleciano, qui va mantenir una intensa persecució dels cristians. Segons la llegenda, les mongetes de Sant Medir creixien només en plantar-les i per això va ser capturat. Allà on el sant va viure, existeix una ermita que marca el punt d'inici de la Romeria. L’any 1830, un forner del barri de Gràcia va realitzar una peregrinació el dia de la seva onomàstica a aquesta ermita per agrair-li al sant una promesa complerta. Aquesta peregrinació s'ha convertit avui en una tradició multitudinària en la qual participen nombroses “colles” dels barris de Gràcia, de Sarrià i de Sants. Cada any, el dia 3 de març, els pelegrins desfilen durant el dia pels carrers del barri de Gràcia i a la tarda protagonitzen una espectacular desfilada pel carrer Gran de Gràcia, repartint caramels entre tots els assistents.

Tardor, una estació de grans descobriments

Aquesta Tardor hem treballar diversos elements, tots acompanyats, amb cançons, contes que han portat els nens i nenes, fruits de tardor, fulles del bosc...

Hem après i treballat fruites de tardor, com la magrana i les pinyes. Que no son del mateix color, però totes dues son de tardor. També van treballar La Poma, que pot ser verda, groga o vermella, que es rodona com una pilota, però no és per jugar sinó per menjar. I dins és de color blanc i té les llavors.
Per finalitzar el treball de la poma van aprendre la cançó http://blocs.xtec.cat/miquelamor/2007/10/16/de-dintre-duna-poma/

A més la Tardor, ens va portar la Castanyera, i junt ella la primera festa amb mares i pares.
Per la Castanyada van representar La Caputxeta Vermella, que de tant distreta com estava mirant lo maco que estava el bosc a la tardor, va caure i la mel i els pastissos es van fer malbé. Sort que es va trobar amb la Castanyera i les dues pomes, i va poder portar a casa l'avia alguna cosa.
Finalment, passat Tot Sants els nens i nenes de Dracs van conèixer la Carme, l'avia d'una companya, que va venir a ensenyar a la canalla un dolç de tardor: Els panellets.

Els panellets, son rodons, amb forma de cuc, o muntanya. Estan fets de sucre, patata i ametlles. A més per sobre es col·loquen pinyons, ametlles ratllades o coco, que tot està boníssim!!!. Tots i totes estaven més pendents per menjar-se les decoracions dels panellets, que no pas incrustar-los en les boles, en els xurros, o les muntanyes.

Gracies avia Carme. Ens has ajudat molt i ens has ensenyat com fer les coses disfrutant i amb paciència. 

 

Us deixem amb un petit vídeo del procés de com fer una rodona amb massa de panellet. 

La Festa Major

El treball de la FESTA MAJOR durant dos setmanes, ha permès als nens i nenes de Dracs, treballar aspectes importants com: les tradicions, el pas del temps, els personatges..., tot desenvolupant diferents desertesses i habilitats que la vida quotidiana els demana.
Van començar parlant de l'Àliga, que representa el més elevat símbol de la ciutat en el conjunt del bestiari. Expressa la justícia i la noblesa, el seu pas és elegant i el seu ball solemne. Per a decorar-la els nenes i nenes van enganxar gomets, de manera que treballaven la pinça. Us heu fixat com de vegades els costa fer-la?. Juntament amb el Bou, un altre personatge del bestiari, van treballar la motricitat fina, tot fent boletes de paper.
Al dia següent va arribar el Dimoni, el foc que tant caracteritza les nostre tradicions. Es van centrar en els colors d'aquest personatge: verd, groc, vermell i si es barregen: el taronja. A més van poder experimentar la temperatura i viscossitat de les pintures de dit. Posteriorment amb el Drac van treballar la pintura amb pinzell, que necessita de més precisió que no pas els dits, si no ens volem embrutar!.  
I finalment els grans estimats els gegants, on van poder ser creatius/ves i decorar-los i vestir-los al seu gust amb diferents teles i cola blanca.

Aquestes tradicions permeten als nens i nenes anar agafant perspectiva temporal, doncs moltes d'elles es relacionen amb una estació, uns aliments, el retrobament amb persones... símbols o elements que permeten als infants adaptar-se al món.